Dan Peralbo i El Comboi

by Dan Peralbo i el Comboi

(This review is written in three languages: Catalan, Spanish, and English.)

-----------------------------------------------------------------

Català

Escric aquesta review en tres idiomes perquè tothom qui vulgui pugui entendre-la.

El català, com a llengua adscrita a un territori, fa anys que està en crisi, veient com és substituïda lentament per llengües més majoritàries. A Barcelona és difícil ja trobar-lo als carrers, i cada cop més totes les tendes retolen directament en anglès, satisfent les necessitats del turisme i la creixent població expat.

Què té a veure amb el debut d'en Dan Peralbo i El Comboi?

Quan una amiga em va recomanar el disc al setembre, recordo escoltar-lo per primera vegada i pensar "mira, un disc de pop ben tramat". Temes com "He Begut (Una Mica Massa)" o "Angelina Jolie" em van semblar trets juganers, amb bones melodies i una mica de "barra", constituint un disc sòlid, sense gaires dubtes ni complicacions. En definitiva, un bon disc de música pop.

Arribant ara al final d'any, havent-se convertit en un dels discs que més he escoltat aquesta tardor, pensava que, tot i que el català va fent passos enrere agegantats en els últims anys (oblidat per les polítiques que l'haurien de protegir), a escala musical hi ha esperança. Ja sigui en l'experimental (Tarta Relena o Marina Herlop), el punk (Enemic Interior o Enyor), i sí, també el pop (Renaldo i Clara o Maria Jaume), molts artistes continuen fent servir la llengua per crear, jugar, expressar-se.

I pensava que, en el fons, la salut d'una llengua es pot valorar en la qualitat dels discos pop que la fan servir. Aquest n'és un exemple genial, i no puc deixar de recomanar-lo. Bravo, Dan Peralbo i el Comboi.

-----------------------------------------------------------------

Español

Escribo esta reseña en tres idiomas para que cualquiera que quiera pueda entenderla.

El catalán, como lengua vinculada a un territorio, lleva años en crisis, viendo cómo es sustituido lentamente por idiomas más mayoritarios. En Barcelona ya es difícil encontrarlo en las calles, sirviendo como ejemplo que cada vez más tiendas rotulan directamente en inglés, satisfaciendo las necesidades del turismo y de la creciente población expat.

¿Qué tiene que ver esto con el debut de Dan Peralbo i El Comboi?

Cuando una amiga me recomendó el disco en septiembre, recuerdo escucharlo por primera vez y pensar: "Mira, un disco de pop bien construido". Canciones como "He Begut (Una Mica Massa)" o "Angelina Jolie" me parecieron piezas divertidas, con buenas melodías y un toque de descaro, conformando un disco sólido, sin muchas dudas ni complicaciones. En definitiva, un buen disco de música pop.

Ahora, al llegar al final del año, y siendo uno de los discos que más he escuchado este otoño, pensaba que, aunque el catalán está retrocediendo a pasos agigantados en los últimos años (olvidado por las políticas que deberían protegerlo), a nivel musical hay esperanza. Ya sea en el ámbito experimental (Tarta Relena o Marina Herlop), el punk (Enemic Interior o Enyor) o, sí, también el pop (Renaldo i Clara o Maria Jaume), muchos artistas siguen utilizando la lengua para crear, jugar y expresarse.

Y pensaba que, en el fondo, la salud de una lengua puede medirse, en parte, por la calidad de los discos pop que la usan. Este es un ejemplo genial. Bravo.

-----------------------------------------------------------------

English

I’m writing this review in three languages so that anyone who wants to can understand it.

Catalan, as a language tied to a specific territory, has been in crisis for years, slowly being replaced by more dominant languages. In Barcelona, it’s already hard to find it on the streets, and as an example more and more shops choose to use English directly to signage to cater to tourists and the growing expat population.

What does this have to do with Dan Peralbo i El Comboi’s debut?

When a friend recommended the album to me in September, I remember listening to it for the first time and thinking, “Here’s a well-crafted pop record.” Tracks like "He Begut (Una Mica Massa)" and "Angelina Jolie" struck me as playful, with great melodies and a touch of cheekiness, forming a solid album, without much hesitation or unnecessary complications. In short, a great pop record.

Now, as the year draws to a close, and with this album being one of the ones I’ve listened to most this autumn, I’ve been reflecting on how, even though Catalan has been retreating at an alarming pace in recent years (neglected by the policies that should protect it), there’s hope in the musical realm. Whether in experimental music (Tarta Relena or Marina Herlop), punk (Enemic Interior or Enyor), or yes, pop (Renaldo i Clara or Maria Jaume), many artists continue to use the language to create, explore, and express themselves.

And I thought, ultimately, the health of a language can, in part, be measured by the quality of the pop records made in it. This is a brilliant example. Bravo.