Revolver

by The Beatles

sabeu que em passa amb revolver? que és com un diumenge després de dinar. és un lloc on feliç i trist al mateix temps, amarg amb un punt de dolçor, increïblement redó malgrat totes les arestes que pot tindre. però per davant de tot és el disc més melancòlic dels de liverpool. només cal escoltar el tram eleanor rigby-i'm only sleeping-love you to per entendre aquesta grisor -també dins l'art del treball- que travessa l'àlbum com una fletxa ho fa amb el nostre cor.

és el treball on mccartney es disfressa de lennon i john ho fa del seu company, però també on harrison brilla amb llum pròpia i tot està al lloc. un puzle que funciona i que ara, sabent que mai més ho tornaria a fer de la mateixa manera, és inevitable mirar com si es tractara d'un cometa.

ah, també està "for no one" que és la meua cançó preferida de paul, una peça que dins la seua senzillesa explica perfectament que és revolver.

un cim tan alt que quan l'acabes d'escoltar sols pot mirar a l'abisme, i és inevitable que aquest et torne la mirada