Actos inexplicables

by Nacho Vegas

deien kokoshca això de "siempre hay una extraña fuerza que hace que salga una noche más, no lo puedo evitar", però una vegada comença la tardor més freda la força gira 180 graus i es transforma en la necessitat d'escoltar el debut de nacho vegas.

un disc gris, on l'asturià no amaga res del que vol narrar. començant per la portada, ja anem avisats que ens trobem davant un disc minimalista en molts sentits, però no en el sentimental. l'inici instrumental ens gela i ens manté en tensió, preparant-nos per a la nocturnitat de "al norte del norte".

"seronda" se sent com una abraçada afectuosa enmig de la boira, portada mitjançant un ritme constant, però no empallegós, amb moments tan especials com quan es canta això de "ya no sé si con esta lluvia eterna no me habrá costumbrado a la humedad"

però una vegada apleguem a "el ángel simón" tot es torna fosc, humit i sinistre. és una cançó sense cap classe de pudor, tant redona com cíclica (la seua harmonia és una roda de 4 acords ad nauseam), que ens fa pensar si realment volem escoltar tot el que nacho ens està contant sobre son pare. una carta oberta i dolosa, que sembla que ens ha sigut revelada quan no havia d'haver-ho fet. quan pense en el concepte de sinistre que trias exposa en els seus textos no puc evitar recordar aquesta cançó.

altre autor que relacione molt amb l'obra del primer nacho vegas és rafael chirbes, i és que el de tavernes afronta molts temes semblants a les seues novel·les, amb una cita com "a todos nos desquicia el misterioso comportamiento del mal, su ferocidad. A todos nos asusta" que podria servir per a definir la perversió que domina "el camino".

potser penseu que m'he oblidat de l'oasi en mig del desert que és "que te vaya bien miss carrusel", però no, la versió de van zandt va ser la meua porta d'entrada a l'asturià, i li tinc una estima especial. perquè malgrat que sembla una peça animada i feliç només començar a fixar-te en la lletra veus que l'adaptació és igual de trista que l'original, portant l'esperit de townes al castellà i la contemporaneïtat.

"sitios distintos" funciona estructurant-se en un trémolo de guitarra elèctrica, que guia els paratges per portar-nos a un lloc tranquil, però com diu la tornada, al que no pretenia aplegar. una cançó diferent que sembla treta de la posterior obra de vegas, però líricament continuista.

una trompa és qui ens dona la benvinguda a "el callejón", una peça que ens porta a un cohen dels primers treballs, amb la guitarra molt arpegiada i la veu protagonista doblada. en contrast, "blanca" és una de les cançons més mogudes del treball, a banda de la meua preferida fora dels clàssics. i és que aquesta cançó, dedicada a la cocaïna, avança la sonoritat del "cajas de música" amb contrastos i atmosfera térbola però ben il·luminada, amb un final apoteòsic.

per acabar "molinos y gigantes" serveix com epíleg tret d'un dels anteriors treballs de nacho amb eliminator jr: sorollosa, obscura i atmosfèrica. malgrat que tinga altra estètica, funciona perfectament amb la lírica del treball.