En un principi va ser difícil apropar-se al nou treball de Cassie Ramone per diversos motius: El principal va ser que sols el va penjar a un vídeo de youtube on estava tot l’àlbum del tiró com si es tractara d’una pel·lícula experimental. Després d’això va posar a la venda per a descarregar l’àlbum en .mp3 d’una qualitat qüestionable. Però una vegada em vaig animar a sentar-me i escoltar-ho, allà per l’estiu, vaig caure dins el seu encanteri.

Cassie ha passat per molt durant el temps que ha transcorregut entre l’últim treball de Vivian Grils (Memory a 2019) i la publicació de Sweetheart: Es va mudar de L.A. a Nova York, va deixar de beure, començà com a treballadora d’Amazon a torn nocturn, es va prometre i fins i tot va passar 24 hores a una cel·la. Tot açò ho indica a la descripció del vídeo que comentava abans, així que imagineu com han sigut aquests cinc anys per a la nord-americana.

Love in all these shapes so wrong
So wrong inside

Now all these dreams have come
They hide their eyes

Amb totes aquestes turbulències i sabent que el que havia tret abans amb el seu nom no acabava de parlar-me a mi de manera directa, pensava que la tornada després de tants anys d’inactivitat, l'evolució i gir tan brusc dels sons de l’underground i el “mal envelliment” d’alguns dels seus companys generacionals podia ser prou decebedor.

Però què voleu que vos diga? Només començar sona “I’m going home” i trobe tot el que m’agrada al pop. Una veu entre desganada i fantasmal ens diu que se’n va a casa i no tornarà a eixir d’allí, un poc com deia Francisco Nixón en “Todo lo malo que nos pasa es siempre por salir de casa”.

Need everyone to understand
I need no one to take my hand
As I’m sitting on the railroad tracks

Cuz all the places that I’ve been
And the faces that I’ve seen
Have vanished and they can’t come back

I’m going home and never leaving again
I’m going home cuz I am my only friend

No hi ha dubte que tot el treball s’engloba dins un pop psicodèlic de guitarres, però són aquestes les que sonen més properes a un jangle (o campanamuertisme) que a un ambient lisèrgic. El que ve a ser un C86 passat per opiacis, com ocorre a “He’s Still on my mind”.

La sonoritat que Cassie va treballar amb Vivian Girls també es deixa entreveure a la dolça “Together”, on el caos de les guitarres i el mal rotllo dels versos acaba aplegant a bon port dins una tornada DELICIOSA. Perquè a més la cançó parla d’això, estar perdut, afonat o abatut i trobar a algú que encén de nou flama dins nostre, i la nord-americana no podia haver-ho plasmat millor.

You caught me in the worst of days
And shot an arrow through my heart
Now even though you’re far away
We’ll never be apart

Cuz now I know we’ll be together
Forever and ever

Moltes de les virtuts del disc es troben condensades també a “Sweetheart”, la cançó que dona títol a l’àlbum i que serveix de resum per a tot el que he dit. És fàcil perdre's dins de totes les capes que abracen el tema, que ens porten a la deriva sense importar-nos on acabarem.

Ens trobem davant d’un treball somniador alhora que trist, esperançador dins la melancolia, però per davant de tot, d’un romanticisme exuberant. Una eixida endavant de les que sempre cal valorar.